divendres, 14 de juny del 2013

EL PALLASSO

Quin riure amb els pallassos... i quina por...


El pallasso

Tot pintat de cara,
pelut com un ós,
amb pantalons amples  
de color confós, 
el pallasso salta,  
corre i s’entrebanca
 amb els sabatots. 
Amb crits i ganyotes, 
 fent veure que plora, 
ens porta rialles  
i gresca a desdir.
T’estimo, pallasso, 
 perquè ho fas per mi!

Si vols la partitura només l'has de demanar.


ELS OCELLS

Saps que hi ha ocells que canten de dia i d'altres que canten de nit?


Els ocells

Quan el rossinyol es lleva,
l'alosa se'n va a dormir;
ell, de nit, canta a la lluna,
ella, al sol, de bon matí.
Les cançons de l'un i l'altra
s'entrellacen a l'espai
i ens fan creure en el miracle
que els ocells no dormen mai.

Si vols la partitura només l'has de demanar.

A continuació us deixo la mateixa cançó interpretada per la Coral Nova de Navàs a 4veus. A veure si us agrada. 
https://www.youtube.com/watch?v=4PXPKhoEhQ4

dimecres, 12 de juny del 2013

AMORETES

Un dia, algú va demanar aquest poema i l'Imma el va penjar. Em va agradar molt.

Moltes vegades volem lluir el llautó que tenim a l'exterior, quan el valor (rau) està en un mateix.



Amoretes

-Si tu m'estimessis,
li diu el galant,
series princesa d’un màgic palau.
Tindries serventes, sedes i brillants,
Jardins amb flors clares,
perfum i regals.
 -No cal tant de coses.
T'estimo galant, perquè tens bon aire
i tens el cor gran"


Si vols la partitura només l'has de demanar.


diumenge, 9 de juny del 2013

LA BRUIXA REVELLIDA

Escoltem la Joana com recita el poema:

http://www.youtube.com/watch?v=UozflY7_-68




- La bruixa revellida
Una bruixa revellida
seca com un escardot
ja no sap moure l’escombra
prova de volar i no pot.

Veu ocells i papallones
que voleien entre flors
ella, enlloc de tenir ales,
només té la pell i l’ós.

Pensa amb ràbia, que de jove
 dominava el bosc i el prat!
i per maldat o caprici,
tot ho deixava embruixat.

Ara, ja ni gosa riure,
la veurien sense dents,
i ja no la temerien
ni fugirien corrents,

Potser i tot l’empaitarien!
s’amagarà en la foscor,
lluny d’ocells i papallones.
Ara és ella qui té por!



Si vols la partitura només l'has de demanar.


EL LLOP

De molts contes en podem aprendre una lliçó


El llop
Al bosc, un llop traïdor
disfressat de cabra blanca
ja s'està esmolant les dents
amagat rere la tanca 
de la casa d'un follet.
L'homenet que és eixerit,
li prepara una jugada;
com que sap que és llaminer,
li fa una coca ensucrada
i l'hi posa un mal bolet.
Després crida amicalment:
-No t'amaguis cabra, vine,
et convido a dinar amb mi.
El llop hi va. Mentre dina
va pensant: -Quin infeliç!
no sap que me'l menjaré
quan m'hauré acabat la coca!

Ai! aviat sent la cremor
al païdor i la boca!
Mal profit li fa el pastís!

No; d'aquesta no s'ha mort,
i el follet se'n pot ben riure:
-T'he donat bon escarment.
Així aprendràs a viure
recordant el mal de panxa
que passes, per ser dolent!

Si vols la partitura només l'has de demanar.



EL LLIBRE MERAVELLÓS

La importància dels llibres




El llibre meravellós
Tinc un llibre fet amb pètals de rosa,
esquitxos de mar i olor de maduixa.

Per fer lletres d'or, una papallona
s'hi espolsa les ales, i el sol les dibuixa.

Els dits blaus del cel hi escriuen les faules
que cap ull humà sabria llegir.

El vent me les conta; les sé de memòria!

Me les conta el vent... o surten de mi?...

Si vols la partitura només l'has de demanar.

LA TEMPESTA

El mar, els mariners i les seves pors.




La tempesta

Ai, la mar esvalotada!

Ai, dels pobres mariners
que menen la barca vella!
ai, la vela! ai, els rems!
Les onades espeteguen
i al pal xiulen cops de vent;
s’alcen fosques nuvolades
i la lluna ja no es veu.
Tot el cel és un vel negre;
cada llamp el migparteix
i fa veure ones d’escuma
com boques d’enormes dents.
De suor i aigua salada
van tots xops els mariners.
L’un renega, l’altre crida,
l’altre resa a mitja veu
aquella oració antiga
que diu: -”Sant Marc, Santa Creu,
en el perill de tempesta,
Santa Bàrbara no ens deixeu!”
I tots tres pensen en casa
i els d’allà pensen en ells.